L’apòstol Pau escriu a la comunitat cristiana fundada per ell a la ciutat de Tessalònica. No pot tornar-hi perquè ha degut fugir-hi a causa de greus dificultats i persecucions. Tanmateix, mitjançant les seves cartes, els continua acompanyant en la seva vida amb amor, i fins i tot els lloa per la seva constància i perseverança en la fe. N’han esdevingut testimonis exemplars!
Pau coneix els interrogants profunds d’aquesta comunitat, les seves preguntes existencials: què ens espera després de la mort? Si el Senyor torna aviat, com preparar-nos per a la seva vinguda?
Pau no respon indicant preceptes, sinó més aviat professa de nou la seva fe: Jesús ha donat la vida per amor de tota la humanitat i ha ressuscitat, i d’aquesta manera ha obert a tots els homes el camí cap a la Vida.
Per preparar-se al seu retorn, Pau aconsella viure segons l’Evangeli a la quotidianitat i continuar treballant amb honestedat i construint una comunitat fraterna.
«Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres»
Pau ho ha experimentat en primera persona: l’Evangeli fa germinar la llavor de bondat que Déu ha posat en el cor humà.
És una llavor d’esperança que creix en la trobada personal i quotidiana amb l’amor de Déu i floreix en l’amor recíproc. És un estímul a combatre les llavors dolentes de l’individualisme i de la indiferència que provoquen aïllament i conflictes, a portar els pesos els uns dels altres, a encoratjar-se recíprocament.
És una Paraula senzilla que tots podem comprendre i posar en pràctica, però que pot revolucionar les nostres relacions personals i socials.
És un consell preciós que ens ajuda a tornar a descobrir la veritat fonamental de la fraternitat, arrel de moltes cultures. D’aquesta manera ho expressa el principi de l’Ubuntu, de la filosofia bantu: «Jo soc el que soc, gràcies a allò que nosaltres som».
Aquest va ser el pensament que va guiar l’acció política a Sud-Àfrica del gran líder metodista Nelson Mandela, qui afirmava: «Ubuntu no significa no pensar en un mateix, sinó més aviat preguntar-se: vull ajudar la comunitat que tinc al meu voltant?»[1]. La seva acció coherent i valenta va suposar un canvi històric al seu país i un gran pas endavant en la civilització.
«Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres»
Com viure aquesta Paraula?
«Procurant créixer també nosaltres en l’amor recíproc a les nostres famílies, al nostre ambient de treball, a les nostres comunitats o associacions eclesials, parròquies, etc. Aquesta Paraula ens demana una caritat sobreabundant, o sigui una caritat que sàpiga superar les mesures mediocres i les diferents barreres provinents del nostre egoisme subtil. N’hi haurà prou a pensar en certs aspectes de la caritat (tolerància, comprensió, acolliment recíproc, paciència, disponibilitat al servei, misericòrdia cap a les mancances vertaderes o suposades del nostre proïsme, comunió dels béns materials, etc.) per descobrir tantes ocasions per viure-la.
A més a més, si en la nostra comunitat es dona aquest clima d’amor recíproc, és evident que el seu calor s’irradiarà inevitablement cap a tots. Fins i tot aquells que encara no coneixen la vida cristiana advertiren el seu atractiu i fàcilment, quasi sense adonar-se’n, s’hi trobaran involucrats fins a sentir-se part d’una mateixa família»[2].
«Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres»
Amb aquest esperit va néixer a la ciutat de Palerm (Itàlia) un grup d’assistència mèdica, multidisciplinari, amb psicologia i infermeria, al servei dels pobres de la ciutat. Els seus protagonistes ens expliquen: «Som un grup de metges i personal sanitari de diferents esglésies cristianes. Les paraules de l’Evangeli ens animen a reconèixer en cada persona un germà o una germana, en particular aquells afectats per una malaltia però que no poden accedir a un tractament. Entre les persones que assistim hi ha d’afectades per malalties molt greus o amb dependència del joc o d’internet. Oferim la nostra professionalitat en els llocs on treballem, potenciant ambulatoris mèdics ja existents en el territori. Per mantenir-nos informats entre nosaltres i per comunicar les diferents necessitats d’intervenció, hem creat un grup de WhatsApp, una pàgina en Facebook i una llista de correu.
Encara que portem poc temps, aquest grup treballa ja, sobretot amb la població migrant i en particular amb la comunitat ghanesa adventista que hi ha a la ciutat. Un grup nombrós i alegre amb el qual experimentem la joia d’ajudar-nos com a germans, fills de l’únic Pare».
Letizia Magri
[1] De “Experience Ubuntu”, entrevista de Tim Modise, 24/05/2006: https://le-citazioni.it/autori/nelson-mandela
[2] C. Lubich, “Crecer en el amor recíproco”, Palabra de vida, noviembre 1994, en Ciudad Nueva n. 304 (11/1994), p. 33
