L’evangeli de Mateu va ser escrit per un cristià provinent de l’ambient jueu d’aquella època, per això conté tantes expressions pròpies d’aquella tradició cultural i religiosa.
Al capítol 5, Jesús és presentat com el nou Moisès que puja a la muntanya per anunciar l’essència de la Llei de Déu: el manament de l’amor. Per donar solemnitat a aquest ensenyament, l’evangeli ens diu que està assegut, com un mestre.
I no tan sols això: Jesús és també el primer testimoni d’allò que anuncia. Això és fa ben evident quan proclama les Benaurances, el programa de tota la seva vida. En elles es revela la radicalitat de l’amor cristià, amb els seus fruits de benedicció i plenitud de joia. Benaurança, justament.
«Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu»
A la Bíblia, la pau –shalom, en hebreu- indica la condició d’harmonia de la persona amb si mateixa, amb Déu i amb tot el que l’envolta; encara avui, és una forma de salutació entre les persones com a desig d’una vida plena. La pau és abans de res do de Déu, però també depèn de la nostra adhesió.
Entre totes les benaurances, aquesta ressona com la més activa, ja que ens invita a sortir de la indiferència per esdevenir constructors de concòrdia, començant per nosaltres mateixos i pel nostre entorn, i d’aquesta manera posar en acció intel·ligència, cor i braços. Demana l’esforç de preocupar-nos pels altres, de curar ferides i traumes personals i socials provocats per l’egoisme que divideix, de promoure tots els esforços en aquesta direcció.
Com Jesús, el fill de Déu, que va complir la seva missió quan va donar la seva vida a la creu per reunir els homes amb el Pare i tornar a portar la fraternitat sobre la terra. Per això, qualsevol que sigui constructor de pau és semblant a Jesús i, com Ell, és reconegut fill de Déu.
«Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu»
Seguint les petjades de Jesús, també nosaltres podem transformar cada dia en una «jornada de la pau», posant fi a petites o grans guerres que quotidianament es lliuren al voltant nostre. Per fer realitat aquest somni és important construir xarxes d’amistat i solidaritat, tendir la mà per oferir ajuda, però també per acceptar-la.
Com expliquen Denise i Alessandro: «Quan ens vam conèixer, estàvem bé junts. Ens vam casar i al començament va ser molt bonic, també ho va ser pel naixement dels fills. Amb el pas del temps van començar els alts i baixos; ja no hi havia cap forma de diàleg entre nosaltres, sinó que tot era objecte de discussió contínua. Vam decidir continuar junts, però quèiem contínuament en els mateixos errors, rancors i confrontaments. Un dia, una parella d’amics ens va proposar de participar en un taller d’ajuda a parelles amb problemes. No tan sols vam trobar persones competents i preparades, sinó una “família de famílies” amb qui compartir els nostres problemes: ja no estàvem sols! Una llum es va tornar a encendre, però va ser només el primer pas: un cop a casa no va ser fàcil i de tant en tant tornem a caure. Allò que ens ajuda és preocupar-nos per l’altre, amb el compromís de tornar a començar i mantenir-nos en contacte amb aquests nous amics, per anar endavant junts».
«Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu»
La pau, la de Jesús, com diu Chiara Lubich «ens demana cor i ulls nous per estimar i veure en els altres candidats a la fraternitat universal». I afegeix: «Ens podem preguntar: “També en els veïnats conflictius? També amb els companys de feina que dificulten la meva carrera? També amb qui milita en un altre partit o és aficionat d’un equip de futbol contrari? També amb les persones de religió o de nacionalitat diferent de la meva?”. Sí, tothom és el meu germà o germana. La pau comença justament aquí, en la relació que sé establir amb cada proïsme. «El mal neix al cor de l’home», va escriure Igino Giordani, i «per allunyar el perill de la guerra cal desterrar l’esperit d’agressió i explotació i egoisme del qual prové la guerra: cal reconstruir una consciència». El món canvia si canviem nosaltres, […] Sobretot posant en relleu allò que ens uneix, podrem contribuir a la creació d’una mentalitat de pau i treballar junts pel bé de la humanitat. […] És l’amor el que a la fi venç perquè és més fort que qualsevol altra cosa. Provem de viure així aquest mes, per ser llevat d’una nova cultura de pau i justícia. Veurem néixer en nosaltres i al nostre voltant una nova humanitat».
Letizia Magri
