“D’un moment a un altre a tots podria passar-nos qualsevol cosa i això ens esgota mentalment. De fet, les notícies de la TV no tranquil•litzen en cap sentit, sembla que no es preveu cap solució política o diplomàtica, al contrari, algunes entrevistes o imatges deixen entreveure que alguna cosa irreparable succeirà a Síria i per tota la zona també a causa del nombre exorbitant de pròfugs que podrien desestabilitzar els països veïns.

Només cal saber el que amb claredat i lucidesa ha dit el patriarca Bechara Raiha als periodistes a la seva tornada al Líban després de l’elecció del Pontífex. La situació és realment greu i s’ha pres major consciència després de la notícia de la bomba química caiguda a prop d’Alep: el pànic ho va dominar tot i a les xarxes socials, especialment a facebook, s’han multiplicat les peticions d’ajuda per fugir del país.

El cop ha estat fort: una amiga d’Alep que treballa en un hospital de la perifèria -entre els primers que van acollir ferits- s’ha contaminat i encara està sota control mèdic. No ens esperàvem una cosa així, precisament perquè encara teníem al cor la inoblidable missa del Papa Francesc.

Serà potser perquè la paraula pau -aquí i en aquest moment- té una consistència diferent que en altres llocs, però ens havien impressionat les paraules del Papa, i per damunt de tot la seva persona, plena d’amor per a tothom (així ens ho ha semblat), d’autèntica misericòrdia, per la qual cosa aquest intercanvi de la pau entre personalitats religioses, civils i polítiques tan diferents, va ser com una escletxa de cel entre els núvols de la guerra.

Com si digués: apa, que ho aconseguirem!, el Bé al final triomfarà, perquè l’amor està a l’ADN de cada home. I després ha estat preciós veure la filera de representants diplomàtics, acollits com a “fills únics”, sense barreres que passava davant d’ell a la basílica; una veritable conversió, era com dir: aprèn a desarmar-te, a mirar cada persona, cada esdeveniment, fins i tot una guerra, amb els ulls de la misericòrdia.

No és fàcil però volem intentar-ho, cada dia.”

Per Maddalena Maltese

Fonte: Città Nuova

Diario 28 – Diario 27 – Diario 26