Chiara Lubich tenia una gran passió: l’estudi. És molt conegut l’episodi en el que deixa els seus llibres a les golfes per seguir a Déu i al Moviment que estava naixent. Però el carisma a ella confiat estava destinat a florir també en l’aspecte cultural, com ho demostren no només els nombrosos premis rebuts, sinó els centenars d’estudis publicats i la seva influència en nombrosos camps de la cultura.

El 1990 neix l’ Escola Abbà, un Centre de Estudis interdisciplinari desenvolupat amb l’aportació del Bisbe Klaus Hemmerle, conegut teòleg i filòsof, i d’alguns focolarins docents de l’àmbit universitari. Té com a finalitat aprofundir en el Carisma de la Unitat des de diferents punts de vista.

Chiara Lubich el 9 de juny del 2000 deia:

“Des dels primers temps del nostre Moviment sempre hem tingut la consciència que el Carisma de la Unitat conté una cultura pròpia, que és alhora filla de la tradició cristiana, i nova, per la llum que conté el Carisma.

Però ha estat el creixement del poble de la unitat, l’expansió de l’Ideal fora de les mateixes estructures del Moviment dels Focolars, que ha posat en relleu les característiques d’aquesta cultura i que ha fet necessari el seu estudi doctrinal: teològic, però també filosòfic, polític, econòmic, psicològic, artístic, etc. Això és allò que està fent el que nosaltres anomenem l‘Escola Abbà.”

El Moviment dels Focolars és una realitat espiritual que il·lumina el món al seu voltant a través de les persones que l’integren, però també en el seu conjunt. I ho fa a través d’inundacions de llum -per fer servir una expressió de Joan Crisòstom- amb les quals envia aquesta llum als diferents aspectes de la cultura d’avui. Són inundacions que només ho continuen sent si estan constantment animades, inundades per la llum que prové del do de Déu, sota pena de recaure en el pensament o l’acció purament humana.

Es produeixen per un diàleg molt particular: el diàleg amb la cultura, un diàleg amb els diferents camps del saber i de la vida humana, com el de la política, l’economia, la sociologia, les ciències humanes i naturals, l’esport, la comunicació, l’educació, la psicologia, la filosofia, l’art, la salut i l’ecologia, el dret, entre d’altres.

Chiara Lubich va parlar en força ocasions sobre aquest diàleg amb la cultura i els seus diversos àmbits, com en el missatge del Voluntarifest celebrat a Budapest el setembre de 2006 que tot seguit reproduïm parcialment:

“En l’àmbit econòmic, per exemple, el nostre carisma –per l’amor recíproc que difon entre tots- provoca espontàniament, entre els qui el viuen, una comunió de béns a nivell mundial, que emula la dels primers cristians de qui està escrit que «Ningú no patia necessitat» (Ac 4,34). Amb aquesta finalitat va néixer el projecte d’una Economia de comunió, en la llibertat, naturalment, que és duta a la pràctica per unes 800 empreses en les quals 1/3 de les utilitats es destina als necessitats.

Quan Jesús agafi les regnes del món econòmic–i això passarà a mesura que es vagin multiplicant aquells que, sàviament, posin la pròpia humanitat a la seva disposició- veurem florir la justícia i assistir a aquesta massiva distribució dels béns que el món necessita amb urgència.

En el camp de les comunicacions, sempre ens va semblar un signe de la providència de Déu l’actual desenvolupament dels potents mitjans de comunicació social, que afavoreixen la unitat de la família humana.

Però és evident que aquests mitjans, per sí sols no són suficients per unir els pobles i les persones. Cal que siguin posats al servei del bé comú i que els qui els fan servir estiguin animats per l’amor.

I és en aquest punt que el nostre carisma hi té molt a dir, molt a donar perquè difon l’amor veritable en els cors, ensenya l’art de comunicar, que és l’art del «no ser» per saber rebre (acollir l’altre, les notícies, tot) i també per saber donar (parlar, escriure en el moment i en la manera més oportuna) sent l’amor.

I amb això es crea distribució, participació, comunió.

Quan els professionals de la comunicació facin callar el seu jo per deixar espai a l’Esperit de Déu en ells, els mitjans de comunicació demostraran la seva capacitat de multiplicar el bé fins a l’infinit i els seus operadors realitzaran la seva vocació de ser instruments d’unitat al servei de tota la humanitat.

I pel que fa a l’àmbit de la política: el carisma de la unitat l’il·lumina més que a cap altre camp.

¿Potser no és tasca de la política aconseguir aquest unitat, en l’harmonia d’un únic projecte, la multiplicitat, les legítimes aspiracions dels integrants de la societat? I el polític, per la seva funció de «mitjancer» entre les parts socials, no hauria de sobresortir en l’art del diàleg i de la identificació amb tothom?

La nostra espiritualitat, que és eminentment col·lectiva, ensenya aquest art, que és l’art d’estimar fins al punt de generar la unitat.

Els polítics que la viuen, siguin del partit que siguin, trien l’amor entre ells abans que qualsevol altre compromís o interès, i d’aquesta manera poden restablir, no sense esforç, la presència de Jesús enmig d’ells.

I Jesús, que és llum per al món, valoritza tot allò veritable que hi pot haver en els diferents punts de vista, i il·lumina, evidencia el bé comú i dóna la força per perseguir-lo.

L’experiència del nostre Moviment Polític per la Unitat ho testimonia, com està passant a Europa i a diferents països d’Amèrica Llatina.

Però el bé que sorgirà d’aquest carisma serà encara més gran quan molts polítics tinguin el coratge de posar la seva persona i les facultats que els han estat conferides, al servei del fi últim que és Déu.

Llavors sí que podrem tenir l’esperança de veure l’acompliment d’aquest amor recíproc entre els pobles que porta la pau i la solució a molts problemes que encara avui oprimeixen a la humanitat.

Aquests són alguns exemples que es podrien estendre a altres camps”.