Considerat per Chiara Lubich com un dels cofundadors del Moviment dels Focolars, Igino Giordani va ser un precursor de l’ecumenisme. La seva sensibilitat ecumènica neix quan viatja als Estats Units al 1927 per estudiar Biblioteconomia. Allà troba a cristians de diverses denominacions, restant impressionat per la seva religiositat. Des de llavors, són molts els escrits en els quals tracta el diàleg i el diàleg ecumènic, afirmant que el seu model es troba en les relacions trinitàries; és a dir, col·loca a tots en el mateix pla d’amor.
“L’ecumenisme ha realitzat ja progressos en la unitat dels cors, de la qual sorgeix després la de les ments. Atès que evangelitzar és un deure de tots els batejats, al costat i en concordança amb les trobades ecumènics de sacerdots, pastors i teòlegs, es desenvolupa un ecumenisme senzill, del poble, en el qual es busca el que uneix i s’exclou el que divideix . Preguem junts, conversem, cantem; i així poc a poc, va desapareixent -sobretot entre els joves- l’aversió i la separació moral, social i ètnica, i en el seu lloc va entrant l’amistat, que és una forma de l’amor. Estimem, tots junts, al Déu Amor. Pare de tots “.
Set dies per a la unitat, Città Nuova, n.23 del 1978.12.10
I en un manuscrit inèdit, redactat per Giordani als anys setanta, afirma:
«El diàleg ecumènic no neix de les diferències doctrinals que hi ha entre dos (o més) parts, sinó de la unitat que ja existeix entre ells, del patrimoni comú de tots. El clima psicològic del diàleg és la simpatia, o millor dit, la caritat. Diu Maritain: “Una perfecta caritat cap al proïsme i una perfecta fidelitat a la veritat són no només compatibles sinó que s’atrauen mútuament”
(…) Els interlocutors s’han de tractar d’igual a igual. Mantenir l’estima mútua, res de supòsits ni enganys, cap paraula ofensiva. Aquesta paritat no vol dir confusió o equiparació de doctrines. Significa consciència de pertànyer tots dos al Cos Místic de Crist.
Han d’acceptar el pluralisme, reconeixent cada diversitat com a legítima. Són més fortes les coses que uneixen als fidels que aquelles que els separen (Gaudium et Spes, 92). Altrament el diàleg es redueix a monòlegs alternats. Tots els cristians estan cridats a exercir el diàleg. Poden gaudir així de cada trobada (de treball, de turisme, d’estudi, etc.) No s’admeten barreres entre una confessió i l’altra, sinó que s’obren totes les portes per arribar a la trobada i al diàleg.
La tasca és llarga i difícil, però Déu la vol ».
Un any més es celebra la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians; a l’hemisferi nord, del 18 al 25 de gener. els materials per a aquesta, els han preparat les Esglésies i comunitats de la regió del Carib.