Els integrants del Gen Rosso, l’espanyol José Manuel García i el suís Beni Enderle, parlen sobre el seu nou espectacle, intimista i proper, alhora que desgranen altres projectes en els que estan treballant.

Cinquanta anys de vida d’un conjunt musical com el Gen Rosso donen per a molt. Al llarg d’aquests anys, són més de tres-centes les cançons publicades i més de dues-centes les gires realitzades arreu del món. També gairebé dues-centes les persones de llocs ben diferents que han format part del Gen Rosso tot aportant la seva cultura d’origen i enriquint el bagatge i l’oferta artística del conjunt. D’aquesta manera, s’han revisat cançons de tota la seva història, tot adaptant-les a un so acústic, “que et permeten estar en família, propers al públic”. Una experiència nova per a ells i que ja han experimentat a Itàlia i Àustria, que els permet explicar com va néixer una cançó –Somniant, per regalar-la a un amic que feia anys- o una experiència viscuda. Una forma real de ser propers a les persones que assisteixen als concerts, “quedant-se amb l’essència d’allò que el Gen Rosso intenta transmetre a través del seu art”.

En aquesta ocasió la gira per Espanya gairebé en la seva totalitat està formada per Concert Acústic. A Jaén la proposta és diferent:Vigília de la Misericòrdia, un moment de meditació guiat amb textos sobre la misericòrdia del Papa Francesc i cançons del repertori litúrgic del Gen Rosso.

El dissabte 17 de setembre el Gen Rosso també actua en el Congrés de Pastoral Penitenciària​ ​organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola.

A Alcalà de Guadaira el concert té un caràcter solidari. La recaptació es destinarà íntegrament, a través de la Fundació Kokari, al Projecte Beques per a Àfrica pel qual desenes de nois i noies del nord de Benín poden optar per estudiar i poder canviar a millor la realitat del seu entorn. I a Càceres, un euro de cada entrada anirà destinat a Càritas Diocesana.

Gen Rosso desenvolupa altres projectes alhora; com a Brasil, on han treballat juntament amb Haciendas de Esperanza en la rehabilitació de joves. “Aquestes persones que han passat per la droga, són gent que han tocat fons i tenen una sensibilitat impressionant. Per a mi – explica José- és més el que reps d’ells, que el que els pots donar. Són gent que han conegut Déu quan estaven en el punt més baix i l’han triat amb una radicalitat impressionant (…) alguns han estat assassins, traficants, han estat a la presó,… Quan Déu entra en la vida d’aquestes persones, és quelcom espectacular; veus que surten del fang i els aixeca com perles. Per a mi, sempre que estic amb aquestes persones és una conversió”.

Un altre dels projectes que duen endavant és el de Forts sense violència; treballen en col·legis i instituts amb gran diversitat cultural i problemes de convivència; els alumnes són els protagonistes del seu musical Streetlight. Assagen i treballen junts durant tres dies i al quart ofereixen l’espectacle al públic. Entre tots s’estableixen relacions noves: “allò que més crida l’atenció és la cara dels joves; gent que s’ha sentit estimada, tractada com a persona”.